Economía balear ante las elecciones (5): una posible agenda de trabajo (presentación en catalán)

Els economistes estam instal·lats en un discurs circular, tancat. Les nostres solucions miren cap a un futur en el què desconeixem la cronologia, en el què tot és incert. Parlem de productivitat, de competitivitat, d’investigació, tot amb la il·lusòria idea de que sols esmentar això servirà, com una mena de diagnosi miraculosa, per a col·locar els rails d’un tren que porta, automàticament, al benestar i al creixement. Tot ho derivem envers un demà desconegut, que volem fer fiable a les persones que ens escolten. Val a dir que aquest circumloqui serveix de manera ben evident als governants: cada any anuncien l’acabament d’una crisi, que cedirà pas a un revifament que es produirà tot just dotze mesos després. Però que, de manera inalterable, persisteix en la seva brusca obstinació de no cedir un sol pam a l’optimisme més tangible i contrastat.

L’economia s’ha de preocupar de generacions futures, i de les pròpies en clau d’unes coordenades properes, no allunyades del moment en què es fan les anàlisis, les diagnosis, els auguris. Però l’economia ha de tractar, en un context de forta recessió, de resoldre els problemes immediats de la gent: els que afecten el dia a dia d’avui de les persones joves que no troben ocupació, de les que estan en una edat difícil i resten sense treball, de la gent gran amb escassos recursos i necessitats cada cop més peremptòries. Tota una munió inversora que fa cada cop més determinant el concurs dels bancs, amb polítiques més expansives d’un crèdit que se’ls hi ha donat en moments difícils, quan el sistema financer es trobava gairebé en una situació de fallida tècnica. Una major regulació bancària hauria de traslladar al consum i a la inversió l’allau de suports, sovint incondicionals, que s’han lliurat a les institucions financeres. La penalització als moviments especulatius dels capitals hauria de estar ben present en les agendes governamentals. Els governs haurien de comprometre-se molt més, amb l’instrumental que posseeixen –per limitat que sigui–, per fer factibles aquestes actuacions més connectades amb el teixit productiu i amb les demandes de les famílies.

En efecte, la via a explorar no potser tot just la remissió a un futur que desconeixem, que no podem concretar, que no som capaços de veure ni en els seus traços més elementals. És ja cansat escoltar un nou mantra que forma part dels missatges pretesament innovadors dels economistes: copsar el talent de la gent, esperonar l’educació superior i la recerca, eludir les pràctiques de corrupció, rompre amb la relació d’un capitalisme d’amics, activar la competitivitat, impulsar la productivitat. Tot conceptes potents, que sens dubte cal reivindicar (i el present text ho fa). Però que no aporten sortides ara. Les solucions s’han de bastir des del present, des de les accions mesurades ara, rumiades ara, concretades ara. La població està cansada de promeses que dibuixen un nirvana social, però sustentat sobre enormes sacrificis actuals: retalls de prestacions, austeritats competitives, equilibris pressupostaris, reduccions dràstiques dels serveis i de la despesa pública. Productivitat i competitivitat s’amaguen d’aquestes pràctiques pretesament innòcues per a la societat. Però treballar en el present, a Balears, significa ser conscient dels límits existents, també, en aquest present. El voluntarisme no genera Política Econòmica, de manera que els seus eixos estaran molt condicionats per les disponibilitats pressupostàries i per la capacitat del Govern en obtenir recursos externs –com ara la represa de les Inversions Estatutàries; o la nova formulació del Règim Especial de Balears–. Però, en qualsevol cas, cal ser prudent i cautelós en el moment de fixar objectius que, tot i que es puguin formular en clau política, s’hauran d’acoblar a les capacitats econòmiques del Govern: és aquesta la única concessió que li demano al lector, car hom és conscient de que es faci el que es faci, la crítica immediata està servida, i no és altra que d’on sortiran els cabals per a fer possibles línies d’actuació públiques en Política Econòmica. Però crec que, malgrat totes aquestes comprensibles prevencions, és important aportar unes propostes sobre les què caldria incidir des d’un govern socialdemòcrata, que es comenten a continuació. El que segueix s’inspira en el Pacte per la Competitivitat, l’Ocupació i la Cohesió Social, d’on surten algunes de les proposicions que aquí es recullen, amb la noció clara de que serà important, per consolidar la visió de governança econòmica, repensar el document esmentat per adaptar-lo a la nova situació.

  1. a) Els ingressos.

a.1. Una nova política fiscal. El 2010, el Govern presidit per Francesc Antich presentà al Parlament una munió de mesures fiscals que aleshores foren refusades per l’arc parlamentari. Es contemplava una política fiscal sustentada sobre el principi essencial de progressivitat, alhora que hom re-introduïa el vell tribut del Isiquema –ja corregit en les seves deficiències–, que fou declarat inconstitucional i que motivà un retorn de les quantitats recaptades. Crec que seria important recuperar aquelles figures fiscals, amb les correccions adients, i l’aportació de noves figures tributàries sustentades, igualment, pels mateixos principis rectors. Podrien ser les següents:

  • Taxa turística. La Llei 5/2012, de 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives per a la Generalitat de Catalunya creà l’ impost sobre les estades en establiments turístics. Aquest impost s’afecta a un fons de turisme amb finalitats de promoció, impuls, preservació, foment i desenvolupament d’infraestructures turístiques. La taxa turística es configura com un tribut propi en què el fet imposable és constituït per l’estada en els establiments que conformen l’àmbit d’aplicació subjectiva del mateix tribut, i s’estableix una graduació de la càrrega tributària segons la categoria de l’establiment. Estan exemptes de l’aplicació d’aquest impost les estades subvencionades per programes socials d’una administració pública de qualsevol estat membre de la Unió Europea; i les persones d’edat igual o inferior a setze anys. Val a dir que, entre d’altres, ciutats com París, San Francisco i Seattle tenen una taxa turística. En aquest context, la recuperació d’aquesta figura tributària al territori de Balears suposaria recaptar més de 71 milions d’euros, tot tenint en compte les pernoctacions i la mateixa tarifa aprovada pel Parlament de la Generalitat de Catalunya en funció de la categoria de l’establiment turístic (no es distingeix entre tarifa per pernoctacions a Palma i la resta). L’any 2001, en que es va posar en marxa aquest impost, s’havia estimat una recaptació al voltant dels 80 milions d’euros.
  • Impost sobre dipòsits de clients a entitats de crèdit de Balears. El referent és la seva aplicació a Andalusia. L’impost es configura com un tribut propi de la Comunitat Autònoma que sotmet a tributació a les entitats de crèdit pels dipòsits de clients sense que hi hagi possibilitat de repercussió als titulars dels dipòsits. La finalitat de l’impost és que flueixi l’estoc de dipòsits; la seva aplicació a Balears suposaria una recaptació addicional d’uns 17 milions d’euros.
  • Impost sobre grans fortunes. Utilitzant el pes que representava l’impost de patrimoni a Balears sobre el total (2,6%), es pot estimar que la recaptació estimada per a Balears representaria uns 78 milions d’euros.

El total de recaptació aplicant les mesures tributàries alternatives, a les que cal afegir les proposades el 2010, suposaria uns ingressos addicionals de prop de 200 milions d’euros anuals.

a.2. La represa intensa en les negociacions de l’arquitectura del finançament balear. Aquesta es sustenta sobre tres columnes bàsiques: les inversions de l’Estat, el model de finançament i el Règim Especial de Balears (REB), un trípode que emana de l’Estatut d’Autonomia. Els avenços concretats a la legislatura anterior, quant a les inversions estatals i el finançament, són demostrables: les dades d’execució dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) i les de liquidació del nou model de finançament, asseveren una estimable progressió dels recursos arribats a les Illes: una mitjana anual de 400 milions d’€ d’inversions (si es computen com toca: capítols 6, 7 de determinats ministeris en els PGE; i secció 32 del Ministeri d’Hisenda); i uns 500 milions d’€ addicionals també anuals, que nodreixen el finançament autonòmic i que han fet arribar Balears a la mitjana per càpita, fet destacat, igualment, per equips econòmics del Centre Superior d’Investigacions Científiques. Aquest model es posa en revisió, i encara no sabem, exactament, què en pensen els conservadors sobre el tema: els seus esforços s’han limitat a criticar el que es negocià la legislatura passada que, com dic, ha significat creixements tangibles en l’arribada de recursos estatals, però hom ignora quin és la seva proposta específica, amb dades, indicadors i mecanismes de càlcul. El REB continua essent l’assignatura pendent, i 2014 és l’any en què s’hauria d’enllestir, tot rellevant les inversions estatutàries. Serà important estar atent tant a les discussions que es produeixin sobre un altre model de finançament, com a la plasmació del REB. Però, d’entrada, el calendari va en contra de les Illes i, endemés, hem assistit a una veritable relaxació de les responsabilitats de l’actual govern balear en tot allò que afecta al compliment de les inversions el 2011, 2012, 2013 i 2014 (període en el què han arribat menys recursos a Balears en els darrers quinze anys, tot coincidint amb la dreta al poder, a Balears i a Madrid), car no ha fet cap mena de reivindicació seriosa que hagi facilitat el lliurament dels cabals compromesos, cosa que sí s’ha esdevingut a d’altres comunitats autònomes.

  1. b) Les assignacions inversores: la preservació de l’Estat del Benestar i la millora de la qualitat de vida.

b.1. Actuacions concretes a l’economia productiva.

b.1.1. Pla Industrial de nova planta. La desindustrialització tradicional és palesa a Balears. Les xifres són, en aquest punt, referencials: cauen els actius manufacturers i es perd capacitat d’incidència en la generació de renda balear. No obstant això, les informacions qualitatives disponibles, que provenen de les empreses –calçat, agroalimentació, metal·lúrgia lleugera–, indiquen que, encara, es donen clares pulsacions comercials per part de determinades firmes, connexions mercantils que determinen, per tant, l’auscultació del sector públic. Per això, cal treballar en un futur Pla Industrial de Balears que abasti els sectors tradicionals del nostre teixit transformador i que, en síntesi, connecti eines i instrumental nous i més innovadors per tal de promoure més eficàcia, més eficiència i la generació de majors valors afegits a les nostres indústries. La idea es treballar sota l’òptica del districte industrial; és a dir, la triple hèlix és complementada i enriquida amb tot un component polític poderós, en el què s’hi integren Consells Insulars, ajuntaments i Govern, a banda d’empresaris i sindicats.

b.1.2. Pla d’Impuls de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. La seva filosofia és transversal, i implica l’adopció de la nova economia del coneixement com a palanca rellevant per a poder aplicar a d’altres sectors productius.

b.1.3. Pla d’Internacionalització de l’Empresa Balear, amb objectius d’analitzar tendències internacionals, prioritzar àrees de mercat i preveure suports per a les diverses tipologies d’empreses existents a les Illes. L’objectiu és fomentar aquelles exportacions de sectors empresarials que ja palesen una clara pulsació mercantil.

b.1.4. Fomentar el sector de treballadors autònoms, de gran rellevància a Balears: suport a la contractació del primer treballador per part d’un autònom; suport per a permetre la creació d’una estructura suficient que defensi els seus interessos, donar formació i representar-los de manera adient.

b.1.5. Desenvolupament d’una nova política de sòl industrial, que tingui per objectius fornir la demanda, temperar els preus mitjançant l’oferta pública i desenvolupar-ne en aquelles àrees del territori on el mercat té dificultats per fer-ho.

b.1.6. Millores en la capacitat i qualitat de la xarxa elèctrica, d’acord amb el Pla d’Energia. Potenciació de l’ús d’energies renovables, a partir d’un pla assenyat que delimiti les possibilitats i les ubicacions plausibles en el camp de l’energia eòlica.

b.1.7. Revisió de Plans Territorials, amb l’objectiu estratègic d’estimular el sector de la construcció sobretot a l’àmbit de la rehabilitació i la restauració, amb prioritat absoluta de preservació del capital natural i del patrimoni.

b.1.8. Pla d’Inversió en el Transport Públic, amb la idea medul·lar d’aportar majors recursos al transport ferroviari i facilitar la possibilitat d’establir formes que comptabilitzin distints tipus de transport de caire públic (tren/autobús; metro/autobús). Aquest Pla ha de sorgir d’una Llei sobre el finançament del transport públic, que garanteixi la viabilitat econòmica.

b.1.9. Aplanar el finançament de l’activitat empresarial: finançament a llarg termini de les pimes balears, a partir d’una nova línia de préstecs especialment escaients al perfil de les empreses de caire familiar.

  1. c) Apostes inequívoques pel capital humà:
  • Assolir el 0,5% s/PIB a I+D+i el 2019.
  • Obertura dels centres educatius públics a les activitats complementàries i programes de suport als alumnes amb greus mancances educatives: contra el fracàs escolar.
  • Derogació del TIL, i plantejar una major presència de l’anglès a la vida curricular de l’alumnat amb la connivència de la comunitat educativa, així com l’impuls de les noves tecnologies de la informació en el marc escolar.
  • Accions de formació per a les persones que treballen en el sector turístic, que permetin la seva adaptació i progrés a la seva carrera professional.
  • Incidir en l’escolarització dels nins de 0 a 3 anys. La implicació de tot això en el mercat laboral pot ser important, i hom pot augurar a l’entorn de 1.500 llocs de treball directes i estables de les distintes categories professionals: mestres, educadors, personal de cuina i de neteja.
  1. d) El turisme, gran motor del creixement.

d.1. Promoció de productes turístics diversificats i amb activitat en el decurs de tot l’any, per tal d’evitar l’estacionalitat de l’activitat turística. Així, el turisme social d’IMSERSO és un filó exitós que mereix un nou impuls i una important ampliació.

d.2. Pla Estratègic del sector turístic a Balears, atenent la rellevància econòmica d’aquestes activitats, amb una aposta nítida pel turisme hoteler front al residencial.

  1. e) Actuar sobre un fràgil mercat laboral balear.

Cal tenir present:

  • L’ocupació de qualitat i el repartiment del temps de feina. En aquest sentit, és obligat un posicionament de compromís de derogació de la Llei de Reforma Laboral 3/2012, i de totes i cadascuna de les mesures laborals aprovades per Decret Llei i no acordades des del diàleg social que han suposat rebaixar i dificultar l’accés a les prestacions i els subsidis i, sobretot, han imposat la rebaixa dels costos laborals, els d’acomiadaments i els retalls dels salaris, la discrecionalitat empresarial, la ruptura de la negociació col·lectiva, l’increment de la precarietat laboral, l’augment de la contractació a temps parcial i la contractació temporal, sense aturar la destrucció d’ocupació. Totes aquestes mesures no sols són negatives per se per als treballadors, sinó que són especialment letals per als balears en la mesura que no tenen en compte l’estacionalitat.
  • La precarietat i explotació laboral a nivell individual suposen un empobriment social. Des d’aquest àmbit, cal remarcar que el binomi creixement econòmic-increment de l’ocupació, com podria succeir tot just en unes temporades turístiques amb molt bones perspectives, només és possible si es reparteix el temps de treball, fet que requereix el compliment estricte de la normativa laboral.
  • Lluita prioritària contra l’atur dels col·lectius més desafavorits: l’ocupació s’ha convertit en un bé escàs, que posa en perill les possibilitats d’emprendre els projectes vitals dels nostres joves i la possibilitat d’accedir a una jubilació digne dels treballadors majors de 45 anys. Per això, ambdós col·lectius són d’actuació preferent. Una orientació que ha de marcar, com a referència, el reforçament de les polítiques actives i servei públic d’ocupació; l’assessorament laboral, l’atenció a les persones desocupades per a trobar les millors oportunitats personals i laborals; els agents de desenvolupament local, per a ser capaços de donar suport a totes i cadascuna de les iniciatives que a dit nivell poden ser oportunitats de feina; els promotors d’ocupació o treball de intermediació per assolir llocs de feina, articulant les accions formatives necessàries per a respondre a la demanda existent.
  • Lluita contra la pobresa. Al costat de l’empobriment de tants treballadors s’està produint un increment de les desigualtats socials, no sols conseqüència de la recessió sinó fruit de les polítiques econòmiques que s’estan executant i que necessiten ja alternatives amples i sòlides. En aquest sentit, és obligada la proposta de Renda Bàsica garantida. Perquè les societats amb majors desigualtats tenen més dificultats per créixer. S’ha de trencar el vincle entre l’accés a la dignitat material (i als serveis públics) i al mercat de treball. En definitiva: urgeix garantir la universalitat dels serveis públics.

Sobre aquests eixos, es palesa:

e.1. Desenvolupament del Pla d’Ocupació de les Illes Balears, que incorpora un Pla de xoc contra l’atur juvenil a Balears, amb mesures concretes d’actuació en els àmbits formatius, ocupacionals, de contractació i suport. Aquest Pla hauria d’incloure:

  • Prioritzar les polítiques actives d’ocupació, gestionades pel Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB) i el responsable d’Economia a la comunitat.
  • Impulsar un programa de cursos de formació professional per a l’ocupació de nivell bàsic en sector emergents destinats a requalificar els joves aturats sense estudis obligatoris i finançats amb fons propis, tot obrint un ventall de 1.000 places.
  • Facilitar i donar suport a la formació professional per a l’ocupació als joves que han esgotat prestacions, mitjançant beques per a la formació pels menors de 30 anys, amb especial atenció a aquells en atur de llarga durada i amb càrregues familiars, amb una borsa de 1.000 beques.
  • Atorgar ajuts econòmics a aquelles empreses que contractin persones joves aturades que provinguin de cursos de formació finançats pel SOIB.
  • Signar acords amb la universitat i les escoles de formació professional per tal que els joves puguin fer pràctiques becades al govern, consells insulars i ajuntaments de les illes, com una bona pràctica de la transició formació-treball, amb l’obertura d’una borsa de 300 beques.
  • Creació de les Beques-Illes Balears, adreçades al conjunt del teixit productiu de les illes amb subvencions directes en beques en empreses innovadores i pimes amb seu a la comunitat, a les què puguin acollir-se estudiants en pràctiques, tant a nivell universitari com de formació professional, amb una borsa de 500 beques.
  • Articulació del programa de segona oportunitat, d’acord amb els ajuntaments i escoles d’adults i de formació del govern, per possibilitar l’accés dels joves en atur a la formació d’estudis reglats, especialment pel que fa als obligatoris, tot compaginant amb treballs d’interès general, i així esdevenir una eina contra l’abandonament escolar.
  • Regulació del Programa de Garantia Jove, amb el compromís de donar resposta a cadascun dels joves després d’estar 4 mesos a l’atur, una resposta de contractació i/o formació, amb l’obligada participació dels joves i agents socials de cadascun dels indrets.
  • Constituir una taula permanent d’avaluació i seguiment d’aquet Pla de xoc, amb la presència de sindicats, organitzacions empresarials, representants dels joves i els partits polítics parlamentaris.

e.2. Un programa de repartiment del temps de treball, en el què es puguin estudiar mesures com ara la supressió d’hores extraordinàries per tal de repartir-les entre persones desocupades; la possible modificació de contractes a temps parcial; o el control i repartiment del temps de treball.

  1. f) Les necessàries sostenibilitats social i ambiental.

f.1. En el marc del desenvolupament de la Llei de Dependència, cal millorar els serveis d’atenció a persones dependents.

f.2. Pla d’Inclusió Social i de Renda Mínima de la comunitat autònoma que, entre d’altres escomeses, analitzi la situació de les pensions mínimes.

f.3. Reforçament del capital natural de Balears, a partir de la fixació d’una comptabilitat de patrimoni ambiental i el desplegament de polítiques que, amb el consens social escaient, facilitin la creació de Parcs Naturals amb l’objectiu llampant de preservació i millor disponibilitat com a actiu ambiental i turístic.

Anuncios
Esta entrada fue publicada en ECONOMÍA BALEAR. Guarda el enlace permanente.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s