INTRODUCCIÓ
Qualsevol aproximació a la història econòmica de l’arxipèlag balear ha de tenir en compte, necessàriament, la seva realitat física: es tracta d’un espai reduït, d’uns 5.000 km2, fragmentat en quatre illes majors, les dues Balears estrictes (Mallorca i Menorca), i el conjunt de les Pitiüses (Eivissa i Formentera). Però, a més a més, s’ha de considerar el pes desigual de cadascuna d’aquestes unitats: Mallorca, que ocupa una posició central, concentra, aproximadament, el 72,3% del territori balear, a molta distància de Menorca (13,7%) i de les Pitiüses (12,8%). És evident, doncs, que el major pes territorial i demogràfic de Mallorca —acompanyat de més riquesa de recursos naturals— ha donat, des de sempre, una hegemonia indiscutida i indiscutible a aquesta illa, la qual cosa ha fet que sovint s’hagi considerat, sobretot a ulls de l’observador extern, que les altres illes són mers apèndixs de la balear major. La realitat, tanmateix, no és ben bé així. Existeixen, certament, nombrosos trets comuns entre totes les illes que integren l’arxipèlag, però no és menys cert que cadascuna d’elles presenta una forta personalitat.
Debe estar conectado para enviar un comentario.