BLOG DE CARLES MANERA

Les perspectives de la macroeconomia mundial no són positives. Després de tres anys amb l’aplicació de polítiques severes d’austeritat, amb una preocupació estricta per la reducció dels dèficits i el controls dels deutes públics, els resultats segueixen essent anèmics. En aquest context, tot just els països emergents (amb Xina al capdavant) estan arrossegant el PIB planetari, mentre les nacions més avançades (principalment a Europa) persisteixen en un estat d’alentiment, tot i que amb gradacions dispars. Però el cost és elevadíssim, particularment en el mercat laboral i en la prestació de serveis a la ciutadania. Incidir, com s’està fent des de l’eix franco-alemany, en la existència de dues velocitats en l’economia europea, contribueix a la sensació, ben tangible, de desunió i d’un cert desgavell que la Política no està abordant de forma solvent. El cercle, per tant, no és gens virtuós.

Seguir leyendo →

Els economistes estam instal·lats en un discurs circular, tancat. Les nostres solucions miren cap a un futur en el què desconeixem la cronologia, en el què tot és incert. Parlem de productivitat, de competitivitat, d’investigació, tot amb la il·lusòria idea de que sols esmentar això servirà, com una mena de diagnosi miraculosa, per a col·locar els rails d’un tren que porta, automàticament, al benestar i al creixement. Tot ho derivem envers un demà desconegut, que volem fer fiable a les persones que ens escolten. Val a dir que aquest circumloqui serveix de manera ben evident als governants: cada any anuncien l’acabament d’una crisi, que cedirà pas a un revifament que es produirà tot just dotze mesos després. Però que, de manera inalterable, persisteix en la seva brusca obstinació de no cedir un sol pam a l’optimisme més tangible i contrastat.

Seguir leyendo →

Quan es parla de repensar el model de l’economia balear –i tothom, en un sentit o en un altre, de manera explícita o implícita, en parla– es sol enyorar el contingut real del que això significa. L’enunciat és provocador –anar cap a una altra pauta de creixement– des del moment en què genera posicionaments de tota mena. Però el que és determinant és la concreció d’un canvi que no es pot fer per decret, sense tenir en compte la dinàmica dels mercats. I, en aquest respecte, val a dir que les transicions són costoses en tots els sentits, i suposen apostes polítiques valentes que, al seu torn, requereixen col·laboracions efectives entre les administracions i els agents economicosocials. Sengles factors destaquen en aquest afer: la diversificació de l’economia balear, sempre ressaltada; i qui és capaç de, col·legiadament, liderar el procés.

Seguir leyendo →

L’economia illenca necessita de canvis estructurals que ultrapassin la conjuntura econòmica puntual, ateses les importants transformacions que s’estan produint a les economies turístiques, amb propensions paleses d’escurçar estades i amb un component clau: la major contingència de competidors en el turisme de masses.

Seguir leyendo →

Pragmatisme econòmic, radicalisme social

Les reflexions dels economistes parteixen de la realitat de la crisi, que es pot diagnosticar amb més o menys encert en funció de la informació que hom disposi. Però amb una deficiència essencial: saber què hem de fer, què s’ha de fer en els moments actuals. És a dir, amb accions de present i no tant d’un futur imprecís. Hom parla de capital humà, d’educació superior, de facilitar el talent i la innovació; però cal ser conscient que tot plegat, que prefigura una determinada forma de créixer o qualifica la ja existent, remet el tema a un escenari llunyà, tot i que no est pot perdre pas de vista. Però s’ha de compaginar amb les imperioses necessitats del món d’avui, i dels col·lectius que ho estan passant més malament, amb dificultats més intenses. Urgeix, doncs, una Política Econòmica que es centri en aquella gent que ara no té res, es troba aturada, viu precàriament i té escasses perspectives.

Seguir leyendo →

O sistema pressupostari o càlcul econòmic; o estímuls materials (i morals) o absència d’estímuls

Els esdeveniments que s’han produït en el funcionament de les empreses públiques a Balears, obliguen a repensar la gestió economicoadministrativa i financera d’aquest sector vital per a l’economia pública illenca. En aquest respecte, cal recordar els casos de corrupció, de desviacions pressupostàries i de mala gestió, en definitiva, que han transcendit l’àmbit estricte de l’administració i han passat a l’esfera judicial, amb exemples prou il·lustratius dels despropòsits assolits, corresponents a la legislatura 2003-2007. El tema, que esdevé crucial, se relaciona amb la funció que ha de tenir el sector públic en la Política Econòmica.

Seguir leyendo →

Bauzá se apresuró a sellar una nueva ocurrencia: la conquista del Régimen Especial para Baleares. El tema es recurrente. Pero nunca antes la torpeza fue mayor: sin apenas haber trabajado la cuestión, con una trayectoria nula durante la legislatura en el ámbito de la financiación, Bauzá trata, desesperadamente, de presentarse ante la opinión pública como un prestidigitador, y ofrece el REB como centro del espectáculo. Pero ello delata la enorme debilidad del PP:

Seguir leyendo →